Sempre està bé començar qualsevol cosa. Això diuen.

Ara, com qui no vol la sort que li toca (o pitjor, com qui no ha sabut evitar-la) em trobe a punt de reconvertir-me en poeta. Sí, just aquestos dies de nervis i més nervis estic iniciant una nova reinvenció fonamental en la meva vida, la quarta, potser la cinquena. No sé. En qualsevol cas, després de tants anys de fosca i bruta paràlisi, un camí nou per endavant, amb la seva incertesa, sempre serà millor que aquell pou de negre fang…

Bo, tristors i marors a banda, la qüestió principal és que “salvo catástrofe” en un parell de setmanes presentaré un poemari que es dirà “Bunyol sense forat”, imprès per l’editorial Germania, i un parell de dies després començe a treballar com a col·laborador, els divendres per la vesprada de sis a set, al programa Versió Estiu 2013 de RAC1 fent recitals dels meus versos, i alguna coseta més…

Així doncs, amb tanta i tanta emoció garantida per endavant, per què collons m’embolique fent un bloc que potser no puc mantenir viu?

La resposta, em temo, no la tinc ni jo, però l’única manera de trobar-la és posar-se en marxa.

Ara per ara la idea que em porta endavant és anar bolcant en aquest dietari lletra rere lletra amb la sana i triple intenció de parlar en veu alta d’aquesta nova experiència de viure dels meus versos (almenys sis setmanes) i de passada compartir també amb tot aquell que es passe per açí alguns quants poemes, pensaments, cites i succeïts diversos tot al voltant del bon menjar i el mal beure.

No sé, com diuen els cecs del meu poble: Allà vorem…

Salut i bon profit!

Advertisements