REFLEX

Amb la seua pell blanca,
el seu cor tan dolç i tendre,
el pastisset de moniato
em parla quedament a l’oïda
d’aquell obscur temps
que va passar baix terra
lluitant per tornar-se creïlla,
fent esforços desesperats
per ser diferent al que era.
Aquella lluita soterrada
que va abandonar un dia
per l’acceptació final
dels fets consumats.

Quan acabe d’escoltar-lo
mire a l’espill
que hi ha a l’altre costat
del menjador,
contemple el meu reflex,
la imatge d’un moniato
amb un pastisset a l’orella.

Advertisements