Portava poc temps vivint a la vila, potser dues o tres setmanes, quan vaig decidir fer un arròs caldós de pollastre amb verduretes.

Un passet darrere d’un altre vaig anar a fer la compra al Mercat de la Llibertat, just al costat de casa meva i allà dins, envoltat de “modernisme barceloní” i després de demanar tanda a la parada que més bon aspecte tenia vaig acabant fent, estranyament, la meva comanda en castellà.

Bo, potser gràcies al ibers (o potser no) resulta que ací li diuen pebrot a la pebrera, mongetes als fesols, pastanaga a la carlota, escarxofa a la carxofa, patata a la creïlla, i mongeta tendra a la bajoca verda.

Després, dinant, no podia més que pensar en Carl von Linné…

Advertisements