SOCA

Amb els braços pegats al cos,
el seu cap mirant sempre avall,
a petites passes dels peus junts,
en polida, neta i gran filera,
pausadament van entrant lents
matemàticament arrenglats,
per una senzilla qüestió d’ous
els mascles del pingüí emperador,
just al bell mig de l’antàrtica nit,
van formant aquella enorme soca
sense manilles ni folre ni tronc
per tal de covar amb èxit fosc
la piuladora i plomosa canalla.

Anuncis