POEMA PER LA POSTERITAT POSTREMA

Posa ací el teu senzill nom, amor meu,
mentre acarones amb gràcia el teu cabell
i busca la teva mirada clara en un espill
com si ho fes justament ara jo mateix.

Pensa que estic davant de tu imaginant
que estic gaudint joiós amb gran delit
la delícia pura i inefable del teu cos.

Mira’m trobant en un llampec d’inspiració
aquells purs i bells justíssims mots
que expliquen les teves dolces qualitats.

Sàpigues que vull morir-me de pur goig
per compartir només amb tu el darrer alè
en romàntica desfeta d’absurdes enemics

Posa novament ací el teu nom, amor meu,
o tres vegades més si vols fer un extrem,
i sense cap ni una més literària dilació
eternitza ja aquests versos que són teus.

Anuncis