RAONS DE VELL

Res no menja qui menja nispros
i raons de sobres en tenien,
els meus majors, per dir-ho.

Es tracta ben bé d’engolir lent
la sucosa polpa d’un breu mos
xuclar la carnosa mel del fruit
omplir-se la golosa boca de dolçor
beure l’ensucrada essència del sol
i llepar les minses restes als teus dits

Quan veig el meu plat en acabar
de dinar ben ple d’humides pells
i les joies dels seus pinyols lluents
m’alce de la taula, molt valent,
amb ganes de menjar-me el món sencer
i me’n vaig, tot dret, a sestejar.

Advertisements