SEMENT I CIMENT

Ja fa prou (prou!) temps
que al bell mig de la via,
amagat baix d’un cotxe,
o a la vora del carrer
com si fos del meu veïnat
ronda un pinyol d’albercoc.

Mos gran pels teuladins
massa dur per tórtores
i ben poc poca cosa
per gavines plorones

Per allà mateix te’l trobes,
lluent, rodó i ben polit
de tant d’anar per terra,
escapant sense esforç
dels cabells de la granera

Molt dura te la closca
que cap roda el trenca
ni cap sabata l’ascla!

I així, passa els dies,
esperant la llavoreta
que clivelle l’asfalt
per tornar a la terra.

Anuncis