Enyor de La Por

ENYOR DE LA POR

Són amos del sol i de l’aigua
de la terra mare i del peix.
Pel mateix mal que fa el que ens venen,
trafeguen drogues i remeis.
Tenen de sobres pals i pistoles
i s’han comprat togues i lleis.
Atresoren músiques, imatges belles
infantils contes tantmateix.

Ens eduquen.
Ens distreuen.
Ens cultiven.
Ens propaganden.

I que ens queda
a banda de sentar-nos
al marge del camí
on passen les coses?

Respondre una flonja,
retòrica pregunta,
amb sort (i gràcies)
cada quatre anys?

Ens han perdut la por.

Ens han perdut la por, sí.

Ens han perdut la por,
i no m’estranya.

Divendres de cendra

DIVENDRES DE CENDRA

Maleit divendres de cendra
endemà de l’infern
en què ens hem alçat avui

Dia negre de pena negra
amb les butxaques ben plenes
de verinosa ràbia
però ens calen totes (totes!) mans
per treballar i posar
altra vegada, i una més,
la nostra terra al seu lloc.

Dia negre de pena negra
amb els queixals ben tancats
rossegant la ràbia
però no podem parlar ara mateix
hem de treballar i posar
altra vegada, i una més,
la nostra terra al seu lloc.

Tots sabem per què i per qui
han arribat als nostres ulls
les cendres que ara mateix
ens han portat el plor
però més prompte que tard
i abans del que pensen
arribarà el Dia dels Margallons
quan brotarà de nou
la renovada palma
estrelada verda bandera
de rabioses punxes.