NOLIMITS
Pots provar de trobar-li els cantons
a la closca d’un ou
i quadrar perfectament el cercle.
Pots adonar-te que la cobdícia
no té cap límit
el mateix dia que rebenta el planeta.
Pots vore on cau el sostre del firmament
i descobrir el segon
en què comença el seu viatge el temps.
Pots morir calladament de fam i fred
en arribar més enllà
del mateix llindar de la puta misèria.
Pots comptar, un per un, els grans de sorra
de les platges del món
i descobrir el nombre de galàxies al cel.
Pots endinsar-te en la térbola ment
del pitjor torturador
per saber que dorm tranquil a les nits.
Pots anar més i més veloç que ningú
i endevinar exactament
com de ràpid viatja un raig de llum pel no-res
Pots calcul·lar els decimals de pi,
desmaiar-te de dolor,
trobar-li el pes al buit,
ofegar-te en l’abisme,
mesurar qualsevol virus,
i congelar fins al zero absolut.
La tristesa és un pou sense fons.
Andreu Mut 